Després d’uns anys d’absència
tornes a la vall enyorada,
records de joventut i tota una vivència
bateguen dintre teu com una albada.
Disposat a fer al recorregut
amb bicicleta per la via verda,
sentiments de tot un passat viscut
renoven força i no t’ho vols perdre.
Recordes la primera sortida
al costat d’un riu amb soroll interminable,
neguits d’adolescent…poca dormida...
un paradís d’aventures inesgotable.
Caps de setmana, focs de campament…
nits contemplant les estrelles,
albada feliç.. i sol transparent
explicant als companys les mil meravelles.
Tempestes…núvols grans i forts vents,
fan pujar la fantasia,
tots amb alerta i atents
mentre la imaginació creixia.
Aprens a pescar amb les mans
i a admirar els grills amb els seus cants,
comptar les corbes dels troncs per saber els anys
tot descobrint les petjades d’animals.
Pensament... realitat... i el neguit va creixent
recordant túnels i vies de tren velles,
la font d’aigua fresca rajant constantment
i la roca del riu…on serà ? tot mirant les voreres.
Per fi decideixes explicar
a dos vells les teves peripècies,
l’experiència sempre et pot ajudar
ells són grans, tenen moltes vivències.
Una rialla dels seus llavis va sorgir
mentre el teu interior ja intuïa
que prop tenies la ruta a seguir.
per fi el túnel, la roca i la font ja sorgia.
Barreja de sentiments que remouen l’esperit
fan reviure l’experiència viscuda,
el cor s’eixampla i marxa el neguit
naixent de nou l’amor a la vall coneguda.
Els anys passen i vols transmetre
tots aquests valors sense imposar,
demostrant i ensenyant a la teva néta
tota aquesta vall...per saber-la estimar.
Mercè Guasch
2013
DEDICAT A L’IÑAKI PER LA SEVA TRAJECTÒRIA